sábado, 12 de junio de 2010

Unes grosses llàgrimes salades li rejaven galtes avall, mentre s'abrassava ella mateixa per consolar-se.La televisió li havia mostrat com se sentia en realitat. Perduda i sola. Va plorar per ell, va plorar per ella mateixa amb sanglots convulsius que li feien mal a les costelles cada vegada que intentava recobrar l'aire. No volia continuar estant sola, ni tampoc que la seva família veiés fins a quin punt li costava dissimular.Només volia que ell tornés, els altres li eren indiferents.

No hay comentarios:

Publicar un comentario